... que fa que els del nostre voltant pensin que estem tocats de l'ala.
Per què? Doncs, no ho se però tampoc és de la meva incumbència, només se, i ja és molt, que m'agrada aquesta professió i no m'importa gaire que creguin que me begut l'enteniment o que em falta alguna pesa (al cap). Ja que sinó, qui farà brotar la imaginació dels nens? Qui els encoratjarà a proposar-se noves fites, per molt altes que siguin?
Realment necessitem estar una mica tocats de l'olla i així no deixar-nos emportar massa per la realitat.
Llegiu això i veureu perquè ho dic!
Esper que vos agradi tant com a mi, o més.
Esos locos que enseñan.* |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada